Bibliografia
Hemeroteca
La batalla de Prats de Molló
Fontbernat i Verdaguer, Josep
Josep Fontbernat, militant d’Estat Català, va participar en els fets de Prats de Molló (1926), insurrecció armada liderada per Francesc Macià des de França per enderrocar la dictadura de Primo de Rivera i assolir l’alliberament nacional de Catalunya. Fontbernat explica la preparació de la insurrecció per Macià; l’actuació dels protagonistes d’aquells fets, des de personatges coneguts com Ventura Gassol i Jaume Miravitlles, fins a altres combatents oblidats per la història com Martí Vilanova i, finalment, la frustració del cop armat per les forces d’ordre franceses. El llibre, editat el setembre de 1930, quan les organitzacions nacionalistes i d’esquerres conspiraven per enderrocar la Monarquia i establir la República, contribuí a incrementar l’aura heroica de Macià i a difondre aquesta conspiració armada fallida com a símbol de la lluita per una Catalunya lliure.
Col·lecció: Petits grans clàssics de la història de Catalunya
Autor:
Josep Fontbernat i Verdaguer (Estanyol, Gironès, 1896 – Andorra la Vella, 1977). Músic i polític. Deixeble d’Enric Morera, Vincent d’Indy i de Deodat de Severac, fundà amb aquest darrer el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes. Militant d’Estat Català i gran amic de Francesc Macià, fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana el 1932 i director general de radiodifusió de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Exiliat a França i posteriorment a Andorra, continuà escrivint articles polítics i musicals, i contribuí a la defensa de la cultura i la llengua participant en programes en català de Ràdio Andorra.
Editorial: BASE
La Catalunya Rebel. El procés a Francesc Macià i als protagonistes dels fets de Prats de Molló
Introducció d’Agustí Colomines
Els primers dies de novembre de 1926 gairebé un centenar de catalans foren detinguts per la gendarmeria francesa acusats de preparar un complot per provocar un aixecament popular a Catalunya i proclamar-ne la independència. Aquesta temptativa, coneguda com “els fets de Prats de Molló”, i el consegüent procés que es féu a París tingué un gran ressò internacional i contribuí, de forma decisiva, a la internacionalització del cas de Catalunya i a que la figura de Francesc Macià adquirís la dimensió èpica que encara avui l’acompanya.
Text original: La Catalogne Rebelle, per Estat Català. Agence Mondiale de Libraire, París, 1927
Traducció: Iolanda Guiu Sanz
Editorial: SÍMBOL EDITORS
L’aixecament de Prats de Molló
L’Exèrcit Català de Macià. 4 de novembre 1926
Giovanni C. Cattini
El 4 de novembre de 1926 la gendarmeria francesa havia avortat un projecte d’invasió del Principat des de Prats de Molló, a la comarca del Vallespir. Hi participaven alguns centenars d’independentistes catalans, i també un grup nodrit d’antifeixistes italians, que comptaven amb uns suports incerts a l’interior de Catalunya, entre els quals hi havia destacats militants de la CNT.
Giovanni Cattini ens explica per primera vegada com va anar la persecució de la diplomàcia espanyola contra els exiliats independentistes dels anys vint.
El 18 de juliol de 2022 farà un segle que Francesc Macià va fundar Estat Català, la primera organització catalana separatista més o menys reeixida. El partit, amb una vessant paramilitar, va desaparèixer quan va unir-se a altres formacions per fundar ERC el 1931. L’episodi més conegut dels seus nou anys d’existència és l’intent d’envair Catalunya des de França amb un centenar d’homes per promoure una insurrecció popular contra la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República catalana. El 4 de novembre de 1926 la gendarmeria va avortar l’aventura.
Autor:
Giovanni C. Cattini (1972) és qui més ha estudiat aquest projecte fallit. L’any 2009 va resseguir la implicació d’agents del govern Mussolini en la delació dels propòsits de l’exmilitar a partir del fons Macià de l’ Arxiu Nacional de Catalunya i de la documentació inèdita dels arxius Centrale dello Stato i del Ministero degli Esteri de Roma. L’any següent va publicar la versió italiana.
Editorial: penguin llibres
El complot de Prats de Molló
Josep Carner-Ribalta
L’episòdica gesta que, per manca d’una més significativa denominació, hom ha convingut en designar emprant maquinalment el nom de la petita vila del Vallespir, a la Catalunya-Nord, marca un moment particular de la història centenària del catalanisme institucional, o sigui el procés contemporani d’evolució de la consciència cultural i política de Catalunya com a poble.
Autor:
Josep Carner i Ribalta fou un escriptor i polític nacionalista català. Començà la seva trajectòria com a publicista a les revistes La Falç, L’Estisora de Balaguer, i La Flama, vinculada a la línia patriòtica de Francesc Macià. Després es traslladà a Barcelona, on col·laborà amb L’Intransigent o La Sardana.
Editorial: Dalmau
Els Fets de Prats de Molló. I Jornades d’història i debat nacional. Octubre 2022
Lluís Puig Gordi (ed.)
L’Associació Casa Macià, amb integrants del nord i del sud del país, organitza anualment unes jornades d’estudis amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica i facilitar reflexions útils per al nostre futur nacional. A la vegada que serveixi per presentar noves recerques i descobertes.
Autors:
Berenguer Ballester, Josep-Lluís Carod-Rovira, Lluís Duran, Joan Peytaví, Jaume Renyer, Alfons Romero i Fermí Rubiralta
Editorial: Afers, 2023
L’Associacionisme Cultural i Nacional als Països Catalans, fins. 1939. II Jornades d’història i debat nacional. Octubre 2023
Lluís Puig Gordi (Coord.)
El volum recull els textos de les ponències i comunicacions de la segona edició de les Jornades que des de la Casa Macià s’organitzen anualment i constitueix una valuosa aportació de com s’ha anat forjant la nostra nació completa. S’hi estudia doncs, “L’associacionisme cultural i nacional a Catalunya Nord” (Eric Forcada) “L’associacionisme cultural i nacional al Principat” (Lluís Duran) “L’associacionisme cultural i nacional a les Illes Balears abans de 1939 (Mateu Morro), “L’associacionisme cultural i nacional al País Valencià a cavall dels segles XIX i XX” (Vicent Pitarch) “L’associacionisme cultural i nacional a Amèrica” (Josep-Lluís Carod-Rovira) “Rafel Vila i Martí Vila dit Martí de l’Orri de Sant Llorenç de Cerdans” (Maryse Agont) “Francesc Català i Serra, voluntari d’Estat Català als Fets de Prats de Molló, mort a l’exili a Bèlgica” (Florenci Crivillé, Francesc Morera i Jordi Miró), Ballant i fent xarxa pel país: els esbarts dansaires (1900-1939)” (Montserrat Garrich), “Associació de Comptables de Catalunya. Aproximació històrica 1924-1940” (Josepa Alemany Costa, Núria Arimany Serrat, Helena Benito Mundet, Joan Miró Soler, Pilar Morera Basuldo i Carme Viladecans Riera) “, Atenea, la cultura noucentista republicana a Figueres” (Alfons Romero) i “L’associacionisme cultural i nacional: Present i futur” (Xavier Antich).
Autors:
Sebastià Frau, Eric Forcada, Lluís Duran, Mateu Morro, Vicent Pitarch, Josep-Lluís Carod Rovira, Maryse Agont, Florenci Crivillé, Francesc Morera i Jordi Miró, Montserrat Garrich, Josepa Alemany Costa, Núria Arimany Serrat, Helena Benito Mundet, Joan Miró Soler, Pilar Morera Basuldo i Carme Viladecans Riera, Alfons Romero, Xavier Antich
Editorial: Afers, 2024
Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià
A Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià, el lector hi trobarà un repàs als principals esdeveniments històrics travessats per la casa i la finca d’ençà del segle XIX i fins a l’actualitat i hi descobrirà el profund vincle emocional que les unia amb Francesc Macià. Una història que, com demostren les sorprenents descobertes que el llibre aporta, és plena d’esplendor, d’episodis de violència i repressió i, finalment, d’un rocambolesc embolic polític —amb girs de guió inclosos— que encara perdura. Vallmanya és, doncs, molt més que una casa amb història: les seves parets preserven la memòria agrària, social i política del país.
Els darrers anys, Cal Macià-Casa Vallmanya ha reaparegut amb força als mitjans de comunicació per les mobilitzacions endegades per la Iniciativa Popular que pretén salvar l’immoble principal de la desaparició física i pel conflicte que enfronta les diverses administracions sobre quina d’elles se n’ha de fer càrrec.
La finca i les edificacions de Vallmanya, situades dins l’antiga hisenda propietat de la família de Francesc Macià a Alcarràs (Segrià), foren molt més que l’espai de descans del president de la Generalitat republicana: les convertí en una mena de segona residència i la seva pàtria petita des d’on encarar l’activitat política.
El llibre aporta dades i arguments sobre la importància de la Casa Vallmanya per a la història del món agrari català i per entendre la vida i obra dels Macià i els Lamarca.
Autor: Canosa Farran, Francesc ; Dalmau Vilella, Ferran ; González Pérez, Joan-Ramon ; Macià Farré, Marc ; Sancho Cepero, David ; Torra Pla, Quim ; Velasco Gonzàlez, Alberto
Editorial: Pagès Editors, 2023
Francesc Macià: Polític, teòric, agitador. Documents (1907 – 1931)
Introducció, selecció i comentaris de Josep M Roig Rosich
El que s’ofereix en aquest volum de la Col·lecció “Referents”, 4 (obres de referència d’història i pensament polític) és un recull de textos (cartes, escrits, discursos, manifestos, declaracions…) d’un període ben concret de la seva vida.
El període que es recull aquí el podem dividir en tres etapes: la de diputat comarcalista, la del diputat catalanista, i la de conspirador i lluitador per la llibertat de Catalunya.
Editorial: Generalitat de Catalunya, 2010
Qui és Macià?
Joaquim Aloy
explica d’una manera amena i divulgativa els episodis fonamentals de la vida de Francesc Macià, l’Avi: una història apassionant d’una personalitat clau de la història contemporània de Catalunya. Un home honest, fidel als seus ideals, audaç, carismàtic, modern, que va saber connectar amb la seva gent i es guanyà l’estima de tot un poble.
«A Catalunya estan units el problema social i el problema nacional, i no es pot resoldre l’un sense resoldre l’altre.»
Francesc Macià
Autor:
Joaquim Aloy i Bosch (Manresa, 1956) és llicenciat en Història Contemporània. L’any 2007 va rebre el Premi Bages de Cultura, concedit per Òmnium Cultural, “pel seu treball de recerca, investigació i divulgació de temes relacionats amb la memòria històrica, així com la tasca de recuperació de personalitats i persones anònimes.” Entre els seus treballs de recerca, destaca la troballa en un arxiu d’Amsterdam del manuscrit inèdit de Carme Ballester que narra la detenció i empresonament del President Companys. L’octubre de 2007 va crear, com a pàgina personal, el web memoria.cat, que agrupava una desena de webs d’història que havia publicat des l’any 2002 a www.guiamanresa.com. Posteriorment memoria.cat va passar a ser el portal de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Editorial: Edicions de 1984, col·lecció De bat a bat, núm 16
Francesc Macià. El camí de la llibertat (1905 – 1931)
Enric Jardí
Aquest llibre tracta de la trajectòria política seguida per Francesc Macià fins el moment de veure assolit el seu únic anhel: La llibertat de Catalunya. Reflecteix els vint-i-cinc anys de lluita al llarg d’un període en el qual la política espanyola, esclava dels més funestos prejudicis, havia caigut en una prostració màxima i experimentat fracassos en tots els camps de la vida col·lectica
Autor:
Enric Jardí i Cassany (Barcelona 1924), doctor en Dret, a més d’alguns llibres jurídics h publicat un bon nombre d’obres relacionades amb qüestions artístiques. També ha fet importants estudis sobre la història del segle XIX i XX
Editorial: Aymà Editora. 1977
Francesc Macià. President de Catalunya
Enric Jardí
Aquest volum, prescindint de Macià com a parlamentari i com a conspirador al servei de la causa nacional, tracta molt detalladament de la tasca de “l’avi” com a governant… i posa en relleu els valors i contravalors de Macià i dels homes que l’envoltaven, que deixaren una pesada herència a Lluís Companys i al seu equip.
Autor:
Enric Jardí, ben conegut com a historiador de la vida catalana del segle XX en els seus diversos aspectes, va publicar el 1977 una biografia política de Francesc Macià (Francesc Macià, el camí de la llibertat), que s’ocupava de la seva època de joventut i de la seva lluita durant la dictadura de Primo de Rivera.
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1981
macià
Ramon Arrufat
Als joves: alerta!! Si algun dia, algun optimista de l’ostra creia o us deia que aquest treball en forma de llibre ha estat escrit per un pessimista amargat, a tu, jove del futur, només et demanem que sàpigues analitzar els fets i que no et deixis abatre per la influència de la gent renegada, com són els optimistes abans citats, els de l’ostra, gamma de porucs, covards, sofistes i gent acomodatícia. Patriotes de sastreria, cada un dels quals vol una Catalunya feta a la seva mida. Tingues present, jove estudiós, que per a mi la punta de la ploma ha estat tothora com una llança en ple combat, afilada i en guerra encesa contra l’enemic comú del nostre país. El meu… el teu… i el d’aquells que ens han de succeir. És una obra escrita el 1968 i inèdita fins ara.
Autor:
Ramon Arrufat i Arrufat (les Borges Blanques, 1897 – Barcelona 1981) va ser activista polític i escriptor. Començà la seua militància a la Joventut Catalanista de les Borges Blanques, entitat que dirigí el 1924. Es traslladà a Barcelona el 1925 i milità a Estat Català en la clandestinitat. Amb la proclamació de la República el 1931 i els esdeveniments posteriors es distancià de l’ideari macianista; va formar part dels Elements d’Estat Català i fundà el Partit Nacionalista Català (1932). Als priers anys quaranta va ser membre de la direcció del clandestí Front Nacional de Catalunya.
Entre la seua obra destaquen Catalunya, poble dissortat (1933, amb Josep Casals), Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme (1934), La solució Cambó (1946, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques), i La unidad hispànica. España y Cataluña, 1892-1939 (1946, a través de l’heterònim Pelayo Meléndez Solá). Aquest llibres escrit el 1968 ha estat inèdit fins ara
Editorial: Fonoll, Juneda 2007
Ha traït Macià ?
Jaume Miravitlles
El llibre comença amb una dedicatòria “A l’entranyable amic Martí Vilanova”(1896 – 1930) ja que plegats havien participat dels Fets de Prats de Molló el 1926. I amb 65 pàgines va fent un repàs de la situació a Catalunya, la no entesa amb l’estat espanyol de forma continuada, i acaba apel·lant als obrers de Catalunya a lluitar per la “salvació de pobles i a on us invita el Bloc Obrer i Camperol”.
Autor:
Jaume Miravitlles i Navarra, (Figueres, 18 de febrer del 1906 – Barcelona, 10 de novembre del 1988) fou un polític i escriptor català. Dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou un home amb fama d’extravertit i hàbil amb les relacions públiques que l’intel·lectual comunista francès André Malraux va definir com «el somriure de Catalunya»
Editorial: Tipografia Catalana, Barcelona, 1932
Macià, el President del poble. Orígens ponentins i pensament polític
Quintí Casals Bergés i Marc Macià Farré
Francesc Macià és una persona polièdrica. I en aquest llibre en descobreix dos aspectes fins ara poc coneguts. En primer lloc, els orígens i el vincle de Macià amb les Terres de Lleida, cabdals en la seva formació i manera d’actuar, tant en el seu vessant militar com en el polític. Després, el seu gir ideològic, de com fa el pas del conservadorisme de la Lliga al progressisme obrerista de la Federació Democràtica Nacionalista, i de la fidelitat a Alfons XIII a unes conviccions republicanes independentistes. Macià: el president del poble s’endinsa en la trajectòria personal i ideològica del president més estimat de la història de Catalunya amb informacions, dades i imatges inèdites. L’obra ofereix una mirada renovadora sobre Macià i la Catalunya del seu temps, i ressitua l’home i el polític com un referent ineludible per entendre el país del segle XX, així com la permanència de les seves idees en el món del segle XXI.
Autors:
Marc Macia Farré (Les Borges Blanques, 1983) és doctor en Història Contemporània, documentalista de l’Espai Macià de les Borges Blanques i professor associat de la Universitat de Lleida, la Universitat Oberta de Catalunya i l’Escola Universitària de Relacions Laborals
Editorial: Fonoll, Juneda, 2017
Francesc Macià en la intimitat. El President vist per la seva filla Maria.
Zeneida Sardà
El llibre reconstrueix a través de la veu de la filla del President Macià, les anècdotes familiars de la seva vida. La visió de la filla, tot i ser subjectiva, ens acosta als replecs més desconeguts d’un personatge fascinant de la història de Catalunya.
Autora:
Zeneida Sardà va excercir de metge durant quatre anys a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Després decideix dedicar-se exclusivament a la literatura. Es llicencia en filologia francesa a la Universitat de Tolosa. Ha publicat una dotzena de llibres, sent finalista del Premi Joaquim Ruyra (1984), el Premi Nacional del Llibre (1984). Es col·laboradora habitual de la revista Serra d’Or.
Editorial: Pagès Editors, Lleida 2012
Irlanda i Catalunya
Paral·lelisme Polític-Econòmic
El llibre repassa els factors històrics, polítics i econòmics sobre la situació i possibilitats entre Irlanda i Catalunya. Ens ha estat cedit per la família de Ramón Orriols Marquès, sometent vigatà.
Autor:
Joan P. Fàbregas. Director de l’Institut de Ciències Econòmiques
Edició: Atenes AG, Barcelona, 1932
Res de nou al Pirineu…
Vibrant
El llibre repassa els fets històrics des de l’any 1915 fins la República catalana del 14 d’abril de 1931
Autor:
Vibrant
Edició: Nosaltres sols! Barcelona, 1933
Catalunya poble dissortat
La veritat d’uns fets de 7 anys d’actuació catalanista
El llibre repassa d’una forma força critica des de la visita del rei el 1904, acompanyat d’en Maura, com a antecedent del set anys de lluita i acció catalanista fins al 1933. Aquest llibre ens ha estat cedit per la família de Ramon Orriols Marquès, sometent de Vic.
Autors:
J. Casals Freixes i R. Arrufat Arrufat
Edició: J Vila Fontseré, Barcelona 1933
Revista Massana
Macià i els Fets de Prats de Molló
Article escrit per Xavier Febrés, on entrevista a Joan Blanch i Joan Nicolau, exiliats a Brussel·les, testimonis de l’aventura, en motiu del 50 aniversari dels Fets de Prats de Molló (1926).
L’entrevista acaba fent constar l’autorització del director del diari Avui, editat a Barcelona el dijous 4 de novembre de 1976.
Editorial: Revista Massana, Argelés de la Marenda, 1976
La Vida de Macià. Un exemple i una esperança
Publicació autoeditada per Maria Rosa Marmé
Recull de les vivències que el pare de l’autora, Pere Marmé, va tenir amb el President Francesc Macià, al ser un dels implicats amb els Fets de Prats de Molló (1926). Recollides i il·lustrades en 19 pàgines, com si d’una conferència es tractés.
Editorial: Autoedició
Llibertat! Prats de Molló entre història i memòria
Presentat per Ramon Gual
Aquest llibre s’ha realitzat a l’ocasió de les dues exposicions presentades a Prats de Molló (agost 2006 i agost 2007) per Elena Gual i Patric Lluís: Documents i propaganda de la guerra civil, de la retirada i de l’exili (1936 – 1939).
Tot l’equip de Terra Nostra que ha elaborat el conjunt d’aquest treball: Mònica Batlle, Joan Becat, Elena Gual, Patric Lluís, Sergi Roca, J M Rosenstein, Miquela Valls done les gràcies a la gent de Prats de Molló que han col·labora amb tot el seu conegut entusiasme, particularment als grups Prats Endavant, Foment de la Sardana, Consell Municipal i ben entès, als companys de sempre, aquells que ajuden en totes circumstàncies.
Editorial: Terra Nostra, Biblioteca de Catalunya Nord, VI
Diccionari biogràfic d’Estat Català
Tomàs Callau i Fermí Rubiralta
Plena d’esculls personals i col·lectius, d’encerts i errors, aquest llibre dona testimoni, gràcies a la col·laboració imprescindible de quinze especialistes en el tema, de la singladura de cent personatges, triats entre molts més, que han contribuït a fer possible que, avui en dia, una part prou important de la societat catalana hagi fet seu l’anhel de sobirania nacional i justícia social que empenyé la seva trajectòria vital i política.
Autors:
Tomàs Callau i Bladé (1959). Historiador, forma part de la directiva d’Estat Català, n’és secretari general i ha sigut un dels principals responsables a organitzar el centenari del partit. Professor jubilat de l’Escola d’Adults de Sant Josep, segueix ensenyant amb tallers i tertúlies a la Biblioteca Central Tecla Sala.
Fermí Rubiralta i Casas (l’Hospitalet de Llobregat, 1959) és un historiador català. Es llicencià en història contemporània a la Universitat de Barcelona el 1985 i es doctorà en Ciències Polítiques en la Universitat del País Basc. Des d’aleshores viu a Bilbao. Ha estat autor de diversos estudis sobre els moviments nacionalistes i independentistes català, basc i gallec i d’articles sobre aquests temes a Revista de Catalunya i L’Avenç.
Editorial: Llibres de l’Índex
Estat Català (1922-2022)
100 anys d’independentisme polític
Aprofitant l’efemèride, quatre dels historiadors que millor coneixen la seva història ens presenten, amb voluntat divulgativa i esperit de síntesi, els esdeveniments més destacats i els trets principals de l’organització creada per Francesc Macià el 1922. Tindrem l’oportunitat de conèixer, així, de primera mà, la trajectòria centenària d’un moviment polític que ha hagut de superar moltes barreres i no pocs obstacles per perpetuar, i estendre finalment de manera majoritària, el missatge independentista dins la societat catalana.
Autors:
Tomàs, Callau; Porta, Frederic J.; Santasusana, Marc; Rubiralta, Fermí
Editorial: Base
Petita història de Francesc Macià
Enric Pujol i Pilarin Bayés
Breu història de Francesc Macià escrita per Enric Pujol, il·lustrada pel reconegut traç de la Pilarin Bayés, en una col·lecció pensada i realitzada per arribar a un ventall de públic infantil i juvenil
Autors:
Enric Pujol i Casademont (Figueres, 1960) és un historiador, escriptor i polític català. És doctor en Filosofia i Lletres per la UAB és autor d’El descrèdit de la història (1993) i de Ferran Soldevila i els fonaments de la historiografia catalana contemporània (1995), llibres que van merèixer l’any 1998 el Premi Enric Prat de la Riba concedit per l’Institut d’Estudis Catalans. Sobre Ferran Soldevila n’ha editat diversos reculls i ha tingut cura de la publicació dels seus Dietaris de l’exili i el retorn (1995-2000). Va ésser comissari de l’exposició Carles Fages de Climent, poètica i mítica de l’Empordà (2000-2003) i en va coordinar, amb Rafael Pascuet el catàleg del mateix títol.
Pilar Bayés i de Luna (Vic, 21 d’abril de 1941) és una reconeguda dibuixant i ninotaire catalana, més coneguda com a Pilarín Bayés. Ha publicat mil llibres. El seu estil és colorista, detallista i, fins i tot, desordenat i confús, tot i que mostra un clar domini de les profunditats i de la perspectiva.
Editorial: Mediterrània, 2005
Francesc Català i Serra ha tornat a Ripoll
Memòria històrica
Descripció de l’acte d’inauguració d’una placa a la façana de la casa de Francesc Català i Serra on va viure a Ripoll, per tal de restituir la seva memòria (29 de febrer de 2023). Amb la presència de familiars i amb la implicació de l’Ajuntament de Ripoll, amb el seu alcalde Jordi Munell
Autors:
Amb els textos llegits per Jordi Miró, Jordi Munell, Francesca Català i Pulido
Editorial: Butlletí oficial d’Estat Català, 2023
Francesc Macià, la força, la portem a dintre
Revista d’opinió. Número 5
Dossier central de la revista dedicat a Francesc Macià, amb articles del Grup d’Opinió La Dama de Reus, Carles Furriols i cites del seu advocat a París, Henri Torres i de Carles M Espinalt.
Editorial: Grup d’opinió La Dama de Reus, desembre 1993
Sapiens
Aquí us deixem linkats 4 articles molt interessants sobre Francesc Macià, el Fets de Prats de Molló i la internacionalirzació del conflicte que va suposar el judici a París:
– Els fets de Prats de Molló, pas a pas
– La República Catalana i el Macià president
Troisieme anniversaire de la mort de Francesc Macià
Discurs, en francès, del President de la Generalitat de Catalunya MHP Lluís Companys, en motiu del tercer aniversari de la mort de Francesc Macià (25/12/1933) publicat pel Comissariat de propaganda de la Generalitat. 16 pàgines