La batalla de Prats de Molló
Fontbernat i Verdaguer, Josep
Josep Fontbernat, militant d’Estat Català, va participar en els fets de Prat de Molló (1926), insurrecció armada liderada per Francesc Macià des de França per enderrocar la dictadura de Primo de Rivera i assolir l’alliberament nacional de Catalunya. Fontbernat explica la preparació de la insurrecció per Macià; l’actuació dels protagonistes d’aquells fets, des de personatges coneguts com Ventura Gassol i Jaume Miravitlles, fins a altres combatents oblidats per la història com Martí Vilanova i, finalment, la frustració del cop armat per les forces d’ordre franceses. El llibre, editat el setembre de 1930, quan les organitzacions nacionalistes i d’esquerres conspiraven per enderrocar la Monarquia i establir la República, contribuí a incrementar l’aura heroica de Macià i a difondre aquesta conspiració armada fallida com a símbol de la lluita per una Catalunya lliure.
Col·lecció: Petits grans clàssics de la història de Catalunya
Autor:
Josep Fontbernat i Verdaguer (Estanyol, Gironès, 1896 – Andorra la Vella, 1977). Músic i polític. Deixeble d’Enric Morera, Vincent d’Indy i de Deodat de Severac, fundà amb aquest darrer el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes. Militant d’Estat Català i gran amic de Francesc Macià, fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana el 1932 i director general de radiodifusió de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Exiliat a França i posteriorment a Andorra, continuà escrivint articles polítics i musicals, i contribuí a la defensa de la cultura i la llengua participant en programes en català de Ràdio Andorra.
EDITORIAL BASE
L’aixecament de Prats de Molló
L’Exèrcit Català de Macià. 4 de novembre 1926
Giovanni C. Cattini
El 4 de novembre de 1926 la gendarmeria francesa havia avortat un projecte d’invasió del Principat des de Prats de Molló, a la comarca del Vallespir. Hi participaven alguns centenars d’independentistes catalans, i també un grup nodrit d’antifeixistes italians, que comptaven amb uns suports incerts a l’interior de Catalunya, entre els quals hi havia destacats militants de la CNT.
Giovanni Cattini ens explica per primera vegada com va anar la persecució de la diplomàcia espanyola contra els exiliats independentistes dels anys vint.
“El 18 de juliol de 2022 farà un segle que Francesc Macià va fundar Estat Català, la primera organització catalana separatista més o menys reeixida. El partit, amb una vessant paramilitar, va desaparèixer quan va unir-se a altres formacions per fundar ERC el 1931. L’episodi més conegut dels seus nou anys d’existència és l’intent d’envair Catalunya des de França amb un centenar d’homes per promoure una insurrecció popular contra la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República catalana. El 4 de novembre de 1926 la gendarmeria va avortar l’aventura.
Autor:
Giovanni C. Cattini (1972) és qui més ha estudiat aquest projecte fallit. L’any 2009 va resseguir la implicació d’agents del govern Mussolini en la delació dels propòsits de l’exmilitar a partir del fons Macià de l’ Arxiu Nacional de Catalunya i de la documentació inèdita dels arxius Centrale dello Stato i del Ministero degli Esteri de Roma. L’any següent va publicar la versió italiana.
Editorial: penguin llibres
El complot de Prats de Molló
Josep Carner-Ribalta
L’episòdica gesta que, per manca d’una més significativa denominació, hom ha convingut en designar emprant maquinalment el nom de la petita vila del Vallespir, a la Catalunya-Nord, marca un moment particular de la història centenària del catalanisme institucional, o sigui el procés contemporani d’evolució de la consciència cultural i política de Catalunya com a poble.
Autor:
Josep Carner i Ribalta fou un escriptor i polític nacionalista català. Començà la seva trajectòria com a publicista a les revistes La Falç, L’Estisora de Balaguer, i La Flama, vinculada a la línia patriòtica de Francesc Macià. Després es traslladà a Barcelona, on col·laborà amb L’Intransigent o La Sardana.
Editorial: Dalmau