Lluites, exilis i resistències

En la història catalana, la Retirada del 1939, per les seves dimensions excepcionals des del punt de vista demogràfic, tendeix a dissimular la gran quantitat d’altres moviments d’exili, del nord cap al sud i del sud cap al nord, que han existit des del segle XVII.

Reivindicar aquests exilis com a elements d’una resistència catalana podria ser molt important per contribuir a la (re)descoberta de la pròpia història, sobretot pel fet que cada exili s’acompanya d’un moviment de solidaritat al territori d’acollida.
Així, sense afany d’exhaustivitat, alguns exilis i elements de resistència i de solidaritat van ser:

Segle XVII:
-La guerra dels Segadors, com a element anterior a la imposició de la frontera
(moviments interiors en una Catalunya ocupada per francesos i espanyols).
-La guerra de la Sal (exili nord-sud).

Segle XVIII:
-Guerres revolucionàries franceses (exili nord-sud), la “Guerra Gran” (1793-5); terme amb què es coneix al sud el conflicte fronterer entre la república francesa i la monarquia hispànica (1793-5), la “Guerra de Successió” (a la Corona Hispànica) i la “Guerra de la Quàdruple Aliança” (1718-20).

Segle XIX:
-Guerres i ocupació napoleòniques (exili nord-sud i sud-nord).
-Guerres carlines (exili sud-nord).
-Guerra de Cuba (exilis sud-nord).

Segle XX:
“revoltes i repressions a l’Estat Espanyol” El primer exili de Francesc Macià el 1917, a causa de la vaga general,  l’exili d’Andreu Nin el 1921 (acusat de l’assassinat de Dato)…
-Primera guerra mundial (exilis nord-sud).
– La “Dictadura de Primo de Rivera” (1923-1930), que provoca el segon exili de Macià i el Complot
-Guerra del Marroc (exilis sud-nord).
-Guerra Civil espanyola (exilis sud-nord, 1936 i 1939).
-Segona guerra mundial (resistència contra l’ocupació alemanya a Catalunya Nord amb integració de catalans del sud).
-Franquisme (exilis sud-nord).

Segle XXI
-Procés d’independència (exilis sud-nord).

Autor: Joan-Lluís Lluís